electrodomesticats.3

electrodomesticats.3
Powered By Blogger

EN PROGRAMA (secció en construcció permanent)

Taller poètic "12 síl·labes" per a primària i secundària.
Club de lectura sobre Mercè Rodoreda (Fundació Rodoreda - Espais Escrits)
Club de lectura de Canigó (Alberg Vallroc - Centre d'Estudis Transfronterers Pau Casals)
Club de lectura Palau i Fabre (Fundació Palau - Espais Escrits)
Ruta poètica Caldes d'Estrac i Fundació Palau
Ruta Joan Salvat-Papasseit per la Barceloneta
Ruta Verdaguer-Canigó
Ruta Rodoreda a Gràcia amb La Plaça del Diamant
Recitals: a la carta

contacta'm a amaluquer@gmail.com

dimecres, 10 d’abril del 2013

Popets amb all i julivert
sopa d'escórpora amb entrebancs
un niu
poma al forn i farciment de crema
un menú llençat per la borda
per la borda de la barcassa palomera
que a Palamós m'espera.
Un crític, un cuiner, una lectora, potser un cambrer
i el públic en franca minoria
tan franca, tan ínfima, unipersonal!
I tocada d'enyorament
sense poder socialitzar-se al volt de taula
sense poder assistir a la metamorfosi piscícola,
no vols crisi? dues tasses
Ni menges ni parles
tot ha estat il·lusió vana.
Valga'm Déu!
que no teniu gana?

7 d'abrill, arran d'un Pla a taula frustrat

dijous, 7 de març del 2013

L'Entrepà, de Salvador Giralt


Labreu edicions, 2012
Presentació a la llibreria El Faristol de Calella
Avui he participat en la presentació d'un llibre, però no com és costum, és a dir recitant i prou. L'autor em va fer la confiança de demanar-me que el presentés. I així ho he fet, tentinejant, com no podia ser d'altra manera en parlar d'un llibre que ha escrit algú que coneixes i que tens assegut allà al costat. Sobretot per a mi, que en tot cas i la majoria de vegades, parlo d'autors que ja no tenen presència entre nosaltres. La meva feina, com a corresponsal poètica que sóc, és que la seva veu no es perdi. Ésser Poeta és donar la vida, de per vida, i aquest gran sacrifici no ens pot passar per alt. Quan vull conèixer un poeta, com que normalment no hi puc parlar de viva veu, abans de deixar-me endur per les interpretacions dels altres, prefereixo que sigui la seva obra la que l'expliqui. Després, situaré la seva biografia el més esquemàticament possible i hi aniré aprofundint a mesura que desaparegui l'embriaguesa que produeix un text poètic i  creixi el desig de saber el què i el per què.

En resum, m'agrada no saber res, en la primera lectura, de l'autor que escriu els versos o la prosa que llegeixo. Així la imaginació treballa en doble sentit: cap a imaginar el que evoquen les paraules i cap a imaginar com són`l'autor i la seva circumstància. Jo també escric, i aquest fet fa que em plantegi aquestes qüestions. Abans d'escriure em deixava endur senzillament pel relat. En escriure, t'adones que en allò que escrius hi degota, poc o molt, allò que vius, allò que sents, el que vols i el que no vols.

En llegir, doncs, el llibre d'en Giralt, l'he tingut a ell tota l'estona de rerefons. No ho he pogut destriar, tot i que la trama de la novel·la se m'ha endut. Però hi ha la curiositat per llegir aquella prosa, escrita en primera persona, d'un escriptor a qui només li has llegit i sentit dir versos. I dic versos perquè en Giralt fa versos, versos llargs i rimats, romanços. I sempre amb una velada ironia i una certa perplexitat davant dels fets que circumden l'home i el seu viure. I aquest mateix to és el que he trobat en la seva prosa. Una prosa que ha estat una autèntica sorpresa i que m'ha agradat molt més que no pas els seus versos. Em refereixo a la resolució concreta de la forma.

Recomano la lectura de L'Entrepà, perquè més enllà d'un relat carregat d'ironia que en conèixer-ne el giny ja no valdria la pena de tornar a llegir, és una ironia en la qual cal endinsar-se i anar-ne destriant les subtils capes. És una ironia molt propera a la de Josep Pla, gran espectador de la vida, a qui plaïa vantar-se del goig que sentia per la seva tendència a la badoqueria i pel seu poc afany experimentador, que ell resumia com una vida "de vol gallinaci". Aquest és el mateix vol del protagonista de la novel·la, un home gris que si trontolla és perquè les circumstàncies l'hi obliguen: "No he viatjat gaire i sempre m'he mantingut en els límits de la rutina, una rutina més o menys ensopida, lluny de frenesís i paroxismes i aventures perilloses, i, com veureu més endavant, tinc uns bons motius per haver-me lliurat a aquesta mena de vida." I és que una rutina que ens plagui és el gran repte a assolir.  Endavant amb la prosa, Giralt.