dissabte, 25 de setembre del 2010
EN RUTA
Poc interès desperta
escoltar la paraula
d’aquells que ens precediren.
Ha fet un matí clar,
la terra a punt d’esclat,
xamosa cupletista
que ensenya la pitrera
abans no es torni cendra
el foc aclamador.
Només per això
ja valia la pena
deixar la mandra enrere
i anar a submergir-se
entre mots i dreceres.
Feina per a quatre gats,
sempre per amor a l’art.
Qui et mana
dedicar-te a dir paraules
en una llengua tan minoritària?
Qui vol saber
què escrivia aquell o l’altre
si ara som esclaus de les imatges?
dimecres, 22 de setembre del 2010
Veient un reportatge sobre l'estiu a Eivissa
Pobre illa
reflex de malaltia
de tanta humanitat
que hi nia
en els dies
al caliu de l'agost.
Plaers abrasadors
per la cuca
de la figa
la que entra dins el bosc,
el bosc sense catifa
de figueres,
les serventes
de tanta bogeria
desplegada de dia
i de nit
oblidant
que abans eren els hippies
i abans els pescadors,
les madós,
gent del lloc,
On són?
de tanta humanitat
que hi nia
en els dies
al caliu de l'agost.
Plaers abrasadors
per la cuca
de la figa
la que entra dins el bosc,
el bosc sense catifa
de figueres,
les serventes
de tanta bogeria
desplegada de dia
i de nit
oblidant
que abans eren els hippies
i abans els pescadors,
les madós,
gent del lloc,
On són?
dimecres, 15 de setembre del 2010
Tresor emparaulat
Poeta és l’esforçat treballador de la paraula, el que busca en les mines del llenguatge el material preciós que li permetrà comunicar-se.
El mot és un tresor que enlluerna més enllà del qui l’extreu de la caverna i lluu al costat d’un altre mot i un altre mot en llaçada que conclou les excavacions dels éssers impressionables.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)